Divendres que ve (29 de juny) participaré en una taula rodona sota el títol “Els blocs polítics: una nova forma de participació ciutadana”. Es tracte de l’últim acte del curs “Noves Tecnologies i periodisme: De Lou Grant a Míster Spock”, dins l’onzena Universitat d’estiu de la Universitat Ramon Llull.
A mi m’hi han convidat per parlar del cas de l’Olla de Grills (debat obert sobre el seu futur), com a exemple de bloc de temàtica política nascut des de la ciutadania. O sigui, que hi ha un representant de bloc de polític, un representant de bloc relacionat amb el periodisme i un representant de bloc ciutadà.
Veient el panorama -no sóc pas un expert en parlar en públic i els altres dos convidats són uns “cracks” en les seves respectives facetes-, doncs potser calia preparar-m’ho una mica, no? I, això és el què he fet. A continuació podeu veure un esborrany d’esquema del què he considerat que podria ser la meva aportació (en nom del bloc col·lectiu Olla de Grills).
L’altra, la del futur, és el neixament d’una nova forma de blocs -bé, no és nou, però crec que és un dels camins que tendirà a agafar el món dels blocs-: XarxaBloc. Els blocs col·lectius i temàtics són una tendència cada dia més clara dins de la blocsfera.
XarxaBlocs es defineix amb aquesta presentació:
Amb el present comunicat s’anuncia de forma pública el naixement de xarxaBloc, la xarxa de blocs temàtics en català.
xarxaBloc és un projecte que porta elaborant-se ja fa uns quants mesos, i que finalment avui pren realitat a la societat pública. Es tracta d’una xarxa de blocs temàtics col·lectius, és a dir, dedicats a un tema concret i escrits per diversos redactors en la nostra llengua, la catalana.
xarxaBloc intentarà fer-se un lloc en els propers mesos en la xarxa catalana, procurant donar al lector una informació el màxim d’acurada possible, constant i amb una actualització que permeti mantenir informat al lector en tot moment. I ho fa mitjançant els blocs, gran eina comunicativa i revolucionària del moment, amb un to fresc i desenfadat, permetent la possibilitat d’expressió a tots els nostres lectors.
xarxaBloc per tant, pretén oferir un servei que fins ara s’ha trobat molt desemparat en la xarxa catalana, convertint-se en un medi on puguis trobar dins d’un mateix format i conjunt, informació concreta de diversos temes determinats. Per això xarxaBloc surt a la llum amb cinc blocs operatius i amb molts projectes al forn. Aquests són:
Esperem que el projecte agradi a la societat i que no dubtin en participar-hi, que és en aquí on rau el sentit dels blocs. La lectura, la participació i la informació.
Atentament,
Ja fa temps que penso en veu alta i dic: Cal fer el salt de la xarxa al paper! Potser és difícil arribar a tenir una revista (en format paper) com aquesta, però també és cert que hi ha alternatives, com pot ser que algun mitjà tradicional es nodreixi d’informació ciutadana utilitzant els blocs, una font informativa immensa i de gran qualitat.
Transcric l’article que ha publicat avui el Toni Sala a El Punt (contraportada). S’hi pot estar a favor o en contra o matisar-ho, però té aspectes interessants.
Títol:Obro Pàgina. Autor: Toni Sala. Mitjà: El Punt, 13 de juny de 2007.
El que per una banda es guanya, per l’altra es perd. A més d’exhaustivitat i abundància, internet hauria hagut de proveir-nos del temps que cal per donar-hi a l’abast. Ara que tenim accés a tots els clàssics literaris, discos, premsa, pel·lícules, fotos, partitures, a tota la informació transmissible electrònicament, també queda ben clara la limitació humana real: la provisionalitat, o sigui, el temps.
He pensat durant anys que, en literatura, internet més aviat desprestigia. El mèrit d’un llibre no és el nombre de lectors, ni els elogis que rep. A internet, però, com a la tele, la quantitat moltes vegades marca l’èxit: es diu, llavors, que és democràtica: la democràcia circumstancial de la immediatesa. És increïble les estratègies, argúcies i baixeses que els internautes amb pàgina pròpia fan servir per rebre visites. De seguida, un pobre home amb un bloc –tan pobre que té tot el temps del món per dedicar-s’hi– s’ha pensat que era un geni, perquè s’ha trobat que molts pobres homes com ell el llegien –tenien tot el temps per dedicar-s’hi–. Com que hi ha barra lliure, s’hi ha donat la barbàrie del nou ric.
L’adolescent ingenu, el polític negat, tots tenen bloc. I es troben que els visiten, perquè si un poder té la xarxa és el de posar la gent d’una mateixa espècie en contacte. El pedòfil atret per mulates d’11 anys i mig s’ha posat en contacte amb pedòfils atrets per mulates d’11 anys i mig… Hi ha gent per a tot, i eren més que no es pensaven. A l’independentista de Riusec, li ha passat igual. La paradoxa és que, sentint-se acompanyats, s’han aïllat més del món: ja només parlen entre ells, i sempre dels mateixos temes. La vanitat, sobretot, aïlla.
Però la capacitat generativa d’internet ha trobat contrapesos per tots els perills que li anaven sortint. L’abundància i l’accessibilitat han afavorit el desordre i el caos; en contrapès, els sistemes d’ordenació s’han anat afinant. L’anonimat ha afavorit l’astracanada i l’insult; en contrapès, amb el temps, s’ha pogut constatar la solvència de les pàgines serioses. La immediatesa ha afavorit la irreflexió i l’error; en contrapès, la rectificació de l’error pot ser immediata. Sempre hi ha algú, posem per cas, a punt per denunciar un plagi. Perquè a internet, com arreu, hi ha el perill de l’engany. Ple d’enquestes i manifestos d’adhesió fàcil, internet funciona sovint com l’estafa de l’estampeta; en contrapès, l’engany s’hi converteix, com passa habitualment, en autoengany.
El 2007, tot això està més que clar i els avantatges de la xarxa ens els sabem de sobres: que internet és l’eina de difusió cultural més important des de la impremta; que hi ha pàgines d’un nivell altíssim, fetes de manera desinteressada i per tant absolutament lliures, de vegades amb un rigor que ja voldrien alguns diaris.
Sembla, doncs, que hi ha prou perspectiva per fer cas a la insistència d’uns amics que no han parat, els últims anys, de demanar-me que obrís pàgina. Una pàgina, em diuen, és una deferència als teus lectors: perquè puguin llegir-hi els articles que escrius, les xerrades que fas, algun text circumstancial, alguna informació, alguna precisió que vulguis emetre. Molt bé, doncs, d’acord, però amb unes quantes divises: que la immediatesa, en literatura, no és ni mèrit, ni disculpa; que l’educació, és a dir, la discreció, sempre és fonamental; i que si, pel que fos, un dia tanco la pàgina, no trencaré cap compromís.
Crec que té raó Francis Pisani (El País) quan afirma que “la blogosfera está perdiendo aliento”, “la ‘blogosfera’ sigue creciendo, pero a un ritmo más lento y, además, los blogs se actualizan cada vez menos”.
L’article que he enllaçat, és recomanable i aporta dades d’interès. Ara bé, no acaba de mullar-se molt per on aniran els trets del futur. I, no podia ser d’una altra forma, ja que segurament podem tenir inputs que indiquin que la blogosfera està perdent pistonada, fins i tot dades, però encara no podem saber massa ni les raons ni les tendències que es prendran. Amb tot, de la mateixa manera que els grups de discussió via correu electrònic sembla ser que van ser substituïts pels blocs, potser els blocs tendiran a crear comunitats d’altres tipus. Per exemple, crec que els blocs col·lectius tenen molt futur (ex: infotendencias.com). Però també cal tenir presents dues característiques de futur:
1) Cal afavorir al màxim la facilitat en la creació de continguts i en l’oferiment dels mateixos.
2) Es tendirà a buscar continguts de qualitat, més que grans quantitats de continguts.
Un dels primers inputs que vaig tenir en aquesta constant adaptació de la blogosfera, va ser veure com fa un parell d’anys no hi havia moltíssims blocs, però eren molt llegits i rebien molts comentaris. Ara, hi ha molts blocs (també molt llegits), però els comentaris han disminuït. I, és normal, considerant que molts dels que feien comentaris en un principi, ara ja tenen el seu propi bloc.
Ha arribat l’hora de la veritat al curs de Periodisme Digital -que ja s’acaba- i em toca fer el Projecte (aquí el vaig explicar una mica). La part teòrica m’és molt més fàcil, però ara toca la pràctica, és a dir, crear un número 0, una maqueta, d’un diari digital.
Si algun blocaire vol que algun apunt (post) del seu bloc surti al número 0, que m’ho digui o m’enviï un mail a markusrv@icab.cat. Necessito apunts de totes les temàtiques (cultura, política, blocs, internet, TIC, societat,…).
LaVanguardia.es ha canviat de cara, i a simple cop d’ull sembla que és per bé. La veritat, ja li tocava. Aquí podem llegir un comentari sobre alguns dels canvis que ofereix. Comencen a entendre que la interactivitat, l’opinió i els àudiovisuals són imprescindibles per a qualsevol mitjà informatiu digital. I, també sembla ser que tots els webs tendeixen a la forma de les tres columnes, amb la principal i més ampla a l’esquerra de la pantalla.
Si fa uns dies va ser el director del Canal 33, ara li ha tocat a un dels millors blocs que conec: Núvol Vermell, el bloc de l’Oriol Soler -Gerent de Cultura03-, també deixarà d’actualitzar-se, és a dir, tanca la paradeta.
Ja vaig parlar una mica de Bloglines, quan el vaig descobrir. I, en una altra ocasió. Ara explicaré, d’una forma extremadament senzilla, com seguir aquest bloc. Bloglines et permet saber quan els teus blocs o webs preferits s’han actualitzat, et permet guardar articles per llegir-los més endavant, et permet fer cerques de dies anteriors… Doncs, a veure, com funciona en aquest cas concret?
2) Clicar a “Registro” (dependrà de l’idioma que utilitzeu).
3) Omplir les dades que es demanen (poques) (contrassenya mínim 6 caràcters). Clicar a “Registrar”.
4) Rebreu un missatge al correu electrònic que hagueu posat -en molt poca estona- i haureu de confirmar que us heu inscrit clicant la URL que us envien. Ja esteu registrats a Bloglines.
5) Buscar un bloc o web que us agradi seguir i copiar-ne l’RSS (normalment a baix de tot de la pàgina d’inici). Per exemple, qui vulgui fer el seguiment d’aquest bloc, copiarà això: http://marcusmedia.wordpress.com/feed/
[Es pot intentar amb la URL del bloc o web (en comptes de l’RSS) i moltes vegades funciona com si ho fessis amb la RSS].
6) Clicar a “añadir” i adjuntar l’RSS o la URL. I, ja el teniu enllaçat. A partir d’ara, quan aquest bloc (o un altre bloc o web) s’actualitzi, només et caldrà connectar-te a Bloglines i ja ho sabràs, sabràs quins dels teus blocs o webs preferits tenen alguna actualització, la podràs llegir o guardar per a més endavant. Entrant a Bloglines podreu fer un seguiment en temps real de tots els blocs i webs que hi tingueu enllaçats.
[Es poden fer moltes coses més, però amb aquest mínim ja en tenim per anar tirant].
Ja fa setmanes o mesos, que no paren de fer-se reunions presencials de blocaires que es troben en un territori concret -per exemple a l’Ebre, a Terrassa, a Girona,…-. Ara ha nascut un directori de blocs d’Osona. També hi ha un directori de blocs terrassencs, a Arenys,…
Tot plegat, em fa pensar amb dues noves tendències interessants a seguir: Una, ja en vaig parlar fa uns dies, la unió de blocs per temàtica o blocs col·lectius com Infotendencias o l’Olla de Grills (en la qual hi ha obert un debat públic per concretar-ne el seu futur), i l’altra, aquest nova sensació de crear unions de blocs territorialment.
El fet que hi hagi multitud de blocs, i tot el què ha anat passant els dos darrers anys, fa que els blocaires es vagin ressituant. Caldrà estar atent a les noves tendències…
Notícia de Nació Digital: Ja està disponible la traducció al català de l’aplicació de publicació de blocs WordPress en la seva versió 2.2. Francesc Hervada és l’autor de la traducció, que ja es pot descarregar. Explicació de com fer-ho aquí.
No sé si és una impressió meva, però amb el temps els blocs cada vegada tenen menys comentaris. Potser els que deixaven comentaris ja han obert el seu bloc i per tant ja tenen on dir la seva opinió?
Per altra banda, fa un temps vaig obrir un grup de discussió sobre la Catosfera (a Google Groups). L’èxit d’inscripcions va ser ràpid i considerable. Ara bé, mai ha tingut èxit. La raó la trobem una altra vegada en la forma de participació virtual. En aquest cas, són els blocs els que han fet perdre protagonisme als grups de discussió.
Una de les incògnites que s’hauran d’anar tancant els propers mesos és saber cap on tendeixen a anar els blocs com a espais d’opinió de referència en l’actualitat. I, ja tenim una idea que pot ser ben factible i que afecta de ple a l’esmentat debat de l’Olla: “Blogs corals ¿un nuevo momento de la blogosfera?. Em sembla un article molt interessant, i de ben segur que n’hi haurà més.
