I, ara, remoume.net

Qui sobreviurà a aquest allau de webs similars???? Ara neix remoume.net, amb el mateix format de menéame.

Tafaneja’m per totes bandes

Si fa uns dies naixia Politi.cat

Ara veig que també hi ha una versió hispana i progressista similar:

http://politica.noticia.es/

Canvis a ElPortal.cat: Rectificar (i bé!) és de savis

Un dels darrers mitjans digitals d’informació apareguts a l’espai .CAT és ElPortal.cat. Es defineixen com un “espai de debat nacional i d’esquerres”. En el primer mes de vida ja van detactar algunes deficiències en el projecte (jo hi afegiria alguns defectes en el format del web, que és molt millorable). Dimecres ens avisaven d’alguns canvis de rumb que s’iniciarien avui. I, ja els tenim aquí. M’agrada força, bàsicament es tracte d’un recull de premsa -com també fa el filòsof Terricabras al seu web- d’alguns articles d’opinió publicats a la premsa la darrera setmana. Aquest és el primer pdf que ens ofereixen.

Història i futur dels blocs: Dues notícies

Dues notícies interessants sobre la blocsfera i, més concretament, sobre la Catosfera.

Una, el III Aniversari d’uns dels pioners en aquest “mundillu”: MésVilaweb.

L’altra, la del futur, és el neixament d’una nova forma de blocs -bé, no és nou, però crec que és un dels camins que tendirà a agafar el món dels blocs-: XarxaBloc. Els blocs col·lectius i temàtics són una tendència cada dia més clara dins de la blocsfera.

XarxaBlocs es defineix amb aquesta presentació:

Amb el present comunicat s’anuncia de forma pública el naixement de xarxaBloc, la xarxa de blocs temàtics en català.

xarxaBloc és un projecte que porta elaborant-se ja fa uns quants mesos, i que finalment avui pren realitat a la societat pública. Es tracta d’una xarxa de blocs temàtics col·lectius, és a dir, dedicats a un tema concret i escrits per diversos redactors en la nostra llengua, la catalana.

 

 

xarxaBloc intentarà fer-se un lloc en els propers mesos en la xarxa catalana, procurant donar al lector una informació el màxim d’acurada possible, constant i amb una actualització que permeti mantenir informat al lector en tot moment. I ho fa mitjançant els blocs, gran eina comunicativa i revolucionària del moment, amb un to fresc i desenfadat, permetent la possibilitat d’expressió a tots els nostres lectors.

 

 

xarxaBloc per tant, pretén oferir un servei que fins ara s’ha trobat molt desemparat en la xarxa catalana, convertint-se en un medi on puguis trobar dins d’un mateix format i conjunt, informació concreta de diversos temes determinats. Per això xarxaBloc surt a la llum amb cinc blocs operatius i amb molts projectes al forn. Aquests són:

 

 

• xarxaBloc; web corporatiu
• catbloc; bloc d’actualitat
• Cotxe87; el bloc del motor
• Xarranca; el bloc de videojocs

 

 

Esperem que el projecte agradi a la societat i que no dubtin en participar-hi, que és en aquí on rau el sentit dels blocs. La lectura, la participació i la informació.
Atentament,

 

xarxaBloc equip.

 

 

De la xarxa al paper [o una revista de Blocs]

Ja fa temps que penso en veu alta i dic: Cal fer el salt de la xarxa al paper! Potser és difícil arribar a tenir una revista (en format paper) com aquesta, però també és cert que hi ha alternatives, com pot ser que algun mitjà tradicional es nodreixi d’informació ciutadana utilitzant els blocs, una font informativa immensa i de gran qualitat.

Una reflexió interessant sobre Internet

Transcric l’article que ha publicat avui el Toni Sala a El Punt (contraportada). S’hi pot estar a favor o en contra o matisar-ho, però té aspectes interessants.

Títol: Obro Pàgina.
Autor: Toni Sala.
Mitjà: El Punt, 13 de juny de 2007.

 

El que per una banda es guanya, per l’altra es perd. A més d’exhaustivitat i abundància, internet hauria hagut de proveir-nos del temps que cal per donar-hi a l’abast. Ara que tenim accés a tots els clàssics literaris, discos, premsa, pel·lícules, fotos, partitures, a tota la informació transmissible electrònicament, també queda ben clara la limitació humana real: la provisionalitat, o sigui, el temps.

He pensat durant anys que, en literatura, internet més aviat desprestigia. El mèrit d’un llibre no és el nombre de lectors, ni els elogis que rep. A internet, però, com a la tele, la quantitat moltes vegades marca l’èxit: es diu, llavors, que és democràtica: la democràcia circumstancial de la immediatesa. És increïble les estratègies, argúcies i baixeses que els internautes amb pàgina pròpia fan servir per rebre visites. De seguida, un pobre home amb un bloc –tan pobre que té tot el temps del món per dedicar-s’hi– s’ha pensat que era un geni, perquè s’ha trobat que molts pobres homes com ell el llegien –tenien tot el temps per dedicar-s’hi–. Com que hi ha barra lliure, s’hi ha donat la barbàrie del nou ric.

L’adolescent ingenu, el polític negat, tots tenen bloc. I es troben que els visiten, perquè si un poder té la xarxa és el de posar la gent d’una mateixa espècie en contacte. El pedòfil atret per mulates d’11 anys i mig s’ha posat en contacte amb pedòfils atrets per mulates d’11 anys i mig… Hi ha gent per a tot, i eren més que no es pensaven. A l’independentista de Riusec, li ha passat igual. La paradoxa és que, sentint-se acompanyats, s’han aïllat més del món: ja només parlen entre ells, i sempre dels mateixos temes. La vanitat, sobretot, aïlla.

Però la capacitat generativa d’internet ha trobat contrapesos per tots els perills que li anaven sortint. L’abundància i l’accessibilitat han afavorit el desordre i el caos; en contrapès, els sistemes d’ordenació s’han anat afinant. L’anonimat ha afavorit l’astracanada i l’insult; en contrapès, amb el temps, s’ha pogut constatar la solvència de les pàgines serioses. La immediatesa ha afavorit la irreflexió i l’error; en contrapès, la rectificació de l’error pot ser immediata. Sempre hi ha algú, posem per cas, a punt per denunciar un plagi. Perquè a internet, com arreu, hi ha el perill de l’engany. Ple d’enquestes i manifestos d’adhesió fàcil, internet funciona sovint com l’estafa de l’estampeta; en contrapès, l’engany s’hi converteix, com passa habitualment, en autoengany.

El 2007, tot això està més que clar i els avantatges de la xarxa ens els sabem de sobres: que internet és l’eina de difusió cultural més important des de la impremta; que hi ha pàgines d’un nivell altíssim, fetes de manera desinteressada i per tant absolutament lliures, de vegades amb un rigor que ja voldrien alguns diaris.

Sembla, doncs, que hi ha prou perspectiva per fer cas a la insistència d’uns amics que no han parat, els últims anys, de demanar-me que obrís pàgina. Una pàgina, em diuen, és una deferència als teus lectors: perquè puguin llegir-hi els articles que escrius, les xerrades que fas, algun text circumstancial, alguna informació, alguna precisió que vulguis emetre. Molt bé, doncs, d’acord, però amb unes quantes divises: que la immediatesa, en literatura, no és ni mèrit, ni disculpa; que l’educació, és a dir, la discreció, sempre és fonamental; i que si, pel que fos, un dia tanco la pàgina, no trencaré cap compromís.

Allà m’hi tenen, doncs: www.tonisala.net.

El diari ideal: Personalitzat al gust del consumidor

Genial la novetat que ha incorporat ELPAIS.com a través de Netvibes:

http://www.netvibes.com/elpais

He fet unes petites proves i puc dir que serà molt útil i molt fàcil d’utilitzar. Encara no sé si serà el substitut del meu preferit que és Bloglines, però com a mínim puc dir que estem davant el què s’assembla més al diari ideal, el diari que t’ofereix en pantalla totes les seccions que t’agradin més dels diferents mitjans. Si t’agrada fullejar diferents mitjans de comunicació -cosa molt sana, tot sigui dit-, amb aquest nou servei pots crear-te en uns pocs minuts un diari a mida. Pots agafar la secció cultura de La Vanguardia, la secció TIC de Vilaweb, la secció internacional de El País,… i t’apareixerà tot en pantalla. Realment espectacular! Ja hi havia eines que t’oferien aquesta possibilitat, però aquesta és molt fàcil d’utilitzar.

Per altra banda, ofereix molts altres serveis, com pot ser veure el teu correu electrònic,… Però això, ja ho anirem investigant.

La blogosfera està perdent pistonada

Crec que té raó Francis Pisani (El País) quan afirma que “la blogosfera está perdiendo aliento”, “la ‘blogosfera’ sigue creciendo, pero a un ritmo más lento y, además, los blogs se actualizan cada vez menos”.

L’article que he enllaçat, és recomanable i aporta dades d’interès. Ara bé, no acaba de mullar-se molt per on aniran els trets del futur. I, no podia ser d’una altra forma, ja que segurament podem tenir inputs que indiquin que la blogosfera està perdent pistonada, fins i tot dades, però encara no podem saber massa ni les raons ni les tendències que es prendran. Amb tot, de la mateixa manera que els grups de discussió via correu electrònic sembla ser que van ser substituïts pels blocs, potser els blocs tendiran a crear comunitats d’altres tipus. Per exemple, crec que els blocs col·lectius tenen molt futur (ex: infotendencias.com). Però també cal tenir presents dues característiques de futur:

1) Cal afavorir al màxim la facilitat en la creació de continguts i en l’oferiment dels mateixos.

2) Es tendirà a buscar continguts de qualitat, més que grans quantitats de continguts.

Un dels primers inputs que vaig tenir en aquesta constant adaptació de la blogosfera, va ser veure com fa un parell d’anys no hi havia moltíssims blocs, però eren molt llegits i rebien molts comentaris. Ara, hi ha molts blocs (també molt llegits), però els comentaris han disminuït. I, és normal, considerant que molts dels que feien comentaris en un principi, ara ja tenen el seu propi bloc.

Seguirem atents als nous esdeveniments blocaires…

La Vanguardia digital es renova

LaVanguardia.es ha canviat de cara, i a simple cop d’ull sembla que és per bé. La veritat, ja li tocava. Aquí podem llegir un comentari sobre alguns dels canvis que ofereix. Comencen a entendre que la interactivitat, l’opinió i els àudiovisuals són imprescindibles per a qualsevol mitjà informatiu digital. I, també sembla ser que tots els webs tendeixen a la forma de les tres columnes, amb la principal i més ampla a l’esquerra de la pantalla.

ElPais.com també ha introduït un canvi important amb La Comunidad (blogs), copiant el què Vilaweb ja té des de fa uns tres anys.

 

Un altre bloc (corporatiu) que tanca la paradeta: Oriol Soler

Si fa uns dies va ser el director del Canal 33, ara li ha tocat a un dels millors blocs que conec: Núvol Vermell, el bloc de l’Oriol Soler -Gerent de Cultura03-, també deixarà d’actualitzar-se, és a dir, tanca la paradeta.

Politi.cat: Un nou espai d’informació política

Primer va ser Digg. Després va venir menéame. I, després La Tafanera (català). Totes elles utilitzen un mateix sistema i el van adaptant. Per exemple, a La tafanera, el programari està basat en el menéame , desenvolupat per Ricardo Galli. Està programat del tot en PHP y MySQL.

Darrerament, he notat alguns canvis a aquests sistemes d’oferir informació, notícies, opinió,… on és el propi lector que va clicant sobre les notícies que li semblen més interessants i aquestes van prenent notorietat. Doncs bé, la tendència que està prenent és l’especialització temàtica. Fa poc va néixer Culturizame, de temàtica cultural. I, ara ha nascut Politi.cat, de temàtica política catalana.

Per tant, tenim varies opcions per a cercar informació segons l’opinió dels propis lectors, però veiem que la tendència és a l’especialització. Politi.cat és obra de la Fundació Catalunya Empresa Oberta. Té bona pinta, com a mínim, tenim un nou espai d’informació política -que mai és sobrer-, ara bé, caldrà veure si acaba quallant o no, ja que aquest estil d’oferir la informació -tot i ser molt bona idea- aporta un plus de feina al lector que moltes vegades costa d’acceptar (la participació activa). De moment, jo ja em copio les sindicacions (RSS) de Politi.cat, me les adjunto al meu Bloglines, i a veure com va funcionant. El temps dirà…

Ah! La Tafanera no sé si està funcionant prou bé, potser l’especialització en temes d’informació digital, internet, informàtica… seria una bona solució.

Tendències a la blogosfera: Unions de blocs territorials

Ja fa setmanes o mesos, que no paren de fer-se reunions presencials de blocaires que es troben en un territori concret -per exemple a l’Ebre, a Terrassa, a Girona,…-. Ara ha nascut un directori de blocs d’Osona. També hi ha un directori de blocs terrassencs, a Arenys,…

Tot plegat, em fa pensar amb dues noves tendències interessants a seguir: Una, ja en vaig parlar fa uns dies, la unió de blocs per temàtica o blocs col·lectius com Infotendencias o l’Olla de Grills (en la qual hi ha obert un debat públic per concretar-ne el seu futur), i l’altra, aquest nova sensació de crear unions de blocs territorialment.

El fet que hi hagi multitud de blocs, i tot el què ha anat passant els dos darrers anys, fa que els blocaires es vagin ressituant. Caldrà estar atent a les noves tendències…

2007: L’any de la TV per Internet (IPTV)

El 2007 i el 2008 seran els anys de la Televisió per Internet, la IPTV. Així es desprèn de la multitud d¡informacions que ens estan arribant al respecte. Per exemple, en aquesta entrevista, es diu que la TV digital arribarà de forma massiva el 2008. Uns fragments:

Lambdastream es una pequeña empresa tecnológica que surgió en A Coruña en 2003, fruto de un proyecto de investigación de la Universidade da Coruña. Su radio de acción se centra, a tres años del apagón analógico, en la televisión digital. Su director general, Óscar Sacristán (Vigo, 1975), se muestra convencido de que esta tecnología podrá llegar pronto a todos los hogares y abrirá a su empresa grandes oportunidades de negocio.

Pregunta. ¿Qué es la televisión por internet?

Respuesta. Un nuevo concepto que permite acceder a la televisión digital a través de internet. Ahora llega por el ordenador, y en poco tiempo lo hará por los televisores de nuestros salones. La principal diferencia de la televisión por internet con otras plataformas es que el proveedor se convierte directamente en un operador.

(…)

P. ¿Y cuándo puede llegar esta televisión a la mayoría de hogares españoles?

R. Empezaremos a notar cambios profundos en 2008. Este año va a ser un año de transición. Empezaremos a disfrutar de servicios masivos de televisión digital; cuando digo masivos quiero decir que pueda llegar la televisión a todo el mundo en 2008.

A l’espai .CAT tenim l’exemple més clar amb la posada en funcionament -i amb molt d’èxit- de Vilaweb TV. Però la cosa no acaba aquí, com podrem comprovar, ja que n’estan apareixent constantment. La Asociación de Internautas ja ha arribat als 100 programes en al seva nova IPTV, i en publiquen un cada dia de dilluns a divendres com Vilaweb TV.

Recomano molt aquesta notícia molt complerta sobre la nova TV Joost, una de les que farà furor, feta pels creadors de Kazaa i Skype.

Els diaris tradicionals també es comencen a llançar de ple en aquesta nova moda, tal i com han fet al diari holandès De Volkskrant obrint una IPTV pròpia.

La xarxa social més important del món d’Internet -MySpace- també ha anunciat la intenció d’obrir una televisió en línia.

Fins i tot el Barça, aquest cop de pagament, ha obert una IPTV, a més del canal que ja tenen a YouTube.

I, canals més especialitzats, com ara la solidaritat i la cooperació, amb la creació de SICOMTV, un canal en línia especialitzat en les associacions solidàries i humanitàries catalanes.

Altres casos a destacar són el llançament de YACOMTV, o les passes endavant que està fent Antena 3,… i, és que gairebé la meitat d’usuaris europeus de banda ampla veuen TV per Internet.

Aquí us deixo un article molt tècnic sobre què és la IPTV. I, el nou Canal TV de Manuel Castells a YouTube!

Tendències en les formes de participació virtual

No sé si és una impressió meva, però amb el temps els blocs cada vegada tenen menys comentaris. Potser els que deixaven comentaris ja han obert el seu bloc i per tant ja tenen on dir la seva opinió?

Per altra banda, fa un temps vaig obrir un grup de discussió sobre la Catosfera (a Google Groups). L’èxit d’inscripcions va ser ràpid i considerable. Ara bé, mai ha tingut èxit. La raó la trobem una altra vegada en la forma de participació virtual. En aquest cas, són els blocs els que han fet perdre protagonisme als grups de discussió.

La ciberguerra ja no és ciència ficció

O, això és el què es desprèn del suposat atac perpetrat des de Rússia contra la seva antiga colònia Estònia (+ info). I, és que Estònia és un país molt avançat tecnològicament. I, si li vols mal, per què no atacar-lo via ciberguerra i impedir que pugui funcionar políticament i econòmicament? Si, la notícia és certa, estem davant d’un nou mètode d’atac.