Divendres que ve (29 de juny) participaré en una taula rodona sota el títol “Els blocs polítics: una nova forma de participació ciutadana”. Es tracte de l’últim acte del curs “Noves Tecnologies i periodisme: De Lou Grant a Míster Spock”, dins l’onzena Universitat d’estiu de la Universitat Ramon Llull.
A mi m’hi han convidat per parlar del cas de l’Olla de Grills (debat obert sobre el seu futur), com a exemple de bloc de temàtica política nascut des de la ciutadania. O sigui, que hi ha un representant de bloc de polític, un representant de bloc relacionat amb el periodisme i un representant de bloc ciutadà.
Veient el panorama -no sóc pas un expert en parlar en públic i els altres dos convidats són uns “cracks” en les seves respectives facetes-, doncs potser calia preparar-m’ho una mica, no? I, això és el què he fet. A continuació podeu veure un esborrany d’esquema del què he considerat que podria ser la meva aportació (en nom del bloc col·lectiu Olla de Grills).
Ja fa temps que penso en veu alta i dic: Cal fer el salt de la xarxa al paper! Potser és difícil arribar a tenir una revista (en format paper) com aquesta, però també és cert que hi ha alternatives, com pot ser que algun mitjà tradicional es nodreixi d’informació ciutadana utilitzant els blocs, una font informativa immensa i de gran qualitat.
Transcric l’article que ha publicat avui el Toni Sala a El Punt (contraportada). S’hi pot estar a favor o en contra o matisar-ho, però té aspectes interessants.
Títol:Obro Pàgina. Autor: Toni Sala. Mitjà: El Punt, 13 de juny de 2007.
El que per una banda es guanya, per l’altra es perd. A més d’exhaustivitat i abundància, internet hauria hagut de proveir-nos del temps que cal per donar-hi a l’abast. Ara que tenim accés a tots els clàssics literaris, discos, premsa, pel·lícules, fotos, partitures, a tota la informació transmissible electrònicament, també queda ben clara la limitació humana real: la provisionalitat, o sigui, el temps.
He pensat durant anys que, en literatura, internet més aviat desprestigia. El mèrit d’un llibre no és el nombre de lectors, ni els elogis que rep. A internet, però, com a la tele, la quantitat moltes vegades marca l’èxit: es diu, llavors, que és democràtica: la democràcia circumstancial de la immediatesa. És increïble les estratègies, argúcies i baixeses que els internautes amb pàgina pròpia fan servir per rebre visites. De seguida, un pobre home amb un bloc –tan pobre que té tot el temps del món per dedicar-s’hi– s’ha pensat que era un geni, perquè s’ha trobat que molts pobres homes com ell el llegien –tenien tot el temps per dedicar-s’hi–. Com que hi ha barra lliure, s’hi ha donat la barbàrie del nou ric.
L’adolescent ingenu, el polític negat, tots tenen bloc. I es troben que els visiten, perquè si un poder té la xarxa és el de posar la gent d’una mateixa espècie en contacte. El pedòfil atret per mulates d’11 anys i mig s’ha posat en contacte amb pedòfils atrets per mulates d’11 anys i mig… Hi ha gent per a tot, i eren més que no es pensaven. A l’independentista de Riusec, li ha passat igual. La paradoxa és que, sentint-se acompanyats, s’han aïllat més del món: ja només parlen entre ells, i sempre dels mateixos temes. La vanitat, sobretot, aïlla.
Però la capacitat generativa d’internet ha trobat contrapesos per tots els perills que li anaven sortint. L’abundància i l’accessibilitat han afavorit el desordre i el caos; en contrapès, els sistemes d’ordenació s’han anat afinant. L’anonimat ha afavorit l’astracanada i l’insult; en contrapès, amb el temps, s’ha pogut constatar la solvència de les pàgines serioses. La immediatesa ha afavorit la irreflexió i l’error; en contrapès, la rectificació de l’error pot ser immediata. Sempre hi ha algú, posem per cas, a punt per denunciar un plagi. Perquè a internet, com arreu, hi ha el perill de l’engany. Ple d’enquestes i manifestos d’adhesió fàcil, internet funciona sovint com l’estafa de l’estampeta; en contrapès, l’engany s’hi converteix, com passa habitualment, en autoengany.
El 2007, tot això està més que clar i els avantatges de la xarxa ens els sabem de sobres: que internet és l’eina de difusió cultural més important des de la impremta; que hi ha pàgines d’un nivell altíssim, fetes de manera desinteressada i per tant absolutament lliures, de vegades amb un rigor que ja voldrien alguns diaris.
Sembla, doncs, que hi ha prou perspectiva per fer cas a la insistència d’uns amics que no han parat, els últims anys, de demanar-me que obrís pàgina. Una pàgina, em diuen, és una deferència als teus lectors: perquè puguin llegir-hi els articles que escrius, les xerrades que fas, algun text circumstancial, alguna informació, alguna precisió que vulguis emetre. Molt bé, doncs, d’acord, però amb unes quantes divises: que la immediatesa, en literatura, no és ni mèrit, ni disculpa; que l’educació, és a dir, la discreció, sempre és fonamental; i que si, pel que fos, un dia tanco la pàgina, no trencaré cap compromís.
Crec que té raó Francis Pisani (El País) quan afirma que “la blogosfera está perdiendo aliento”, “la ‘blogosfera’ sigue creciendo, pero a un ritmo más lento y, además, los blogs se actualizan cada vez menos”.
L’article que he enllaçat, és recomanable i aporta dades d’interès. Ara bé, no acaba de mullar-se molt per on aniran els trets del futur. I, no podia ser d’una altra forma, ja que segurament podem tenir inputs que indiquin que la blogosfera està perdent pistonada, fins i tot dades, però encara no podem saber massa ni les raons ni les tendències que es prendran. Amb tot, de la mateixa manera que els grups de discussió via correu electrònic sembla ser que van ser substituïts pels blocs, potser els blocs tendiran a crear comunitats d’altres tipus. Per exemple, crec que els blocs col·lectius tenen molt futur (ex: infotendencias.com). Però també cal tenir presents dues característiques de futur:
1) Cal afavorir al màxim la facilitat en la creació de continguts i en l’oferiment dels mateixos.
2) Es tendirà a buscar continguts de qualitat, més que grans quantitats de continguts.
Un dels primers inputs que vaig tenir en aquesta constant adaptació de la blogosfera, va ser veure com fa un parell d’anys no hi havia moltíssims blocs, però eren molt llegits i rebien molts comentaris. Ara, hi ha molts blocs (també molt llegits), però els comentaris han disminuït. I, és normal, considerant que molts dels que feien comentaris en un principi, ara ja tenen el seu propi bloc.
No sé si és una impressió meva, però amb el temps els blocs cada vegada tenen menys comentaris. Potser els que deixaven comentaris ja han obert el seu bloc i per tant ja tenen on dir la seva opinió?
Per altra banda, fa un temps vaig obrir un grup de discussió sobre la Catosfera (a Google Groups). L’èxit d’inscripcions va ser ràpid i considerable. Ara bé, mai ha tingut èxit. La raó la trobem una altra vegada en la forma de participació virtual. En aquest cas, són els blocs els que han fet perdre protagonisme als grups de discussió.
