Tafaneja’m per totes bandes

Si fa uns dies naixia Politi.cat

Ara veig que també hi ha una versió hispana i progressista similar:

http://politica.noticia.es/

Canvis a ElPortal.cat: Rectificar (i bé!) és de savis

Un dels darrers mitjans digitals d’informació apareguts a l’espai .CAT és ElPortal.cat. Es defineixen com un “espai de debat nacional i d’esquerres”. En el primer mes de vida ja van detactar algunes deficiències en el projecte (jo hi afegiria alguns defectes en el format del web, que és molt millorable). Dimecres ens avisaven d’alguns canvis de rumb que s’iniciarien avui. I, ja els tenim aquí. M’agrada força, bàsicament es tracte d’un recull de premsa -com també fa el filòsof Terricabras al seu web- d’alguns articles d’opinió publicats a la premsa la darrera setmana. Aquest és el primer pdf que ens ofereixen.

Una reflexió interessant sobre Internet

Transcric l’article que ha publicat avui el Toni Sala a El Punt (contraportada). S’hi pot estar a favor o en contra o matisar-ho, però té aspectes interessants.

Títol: Obro Pàgina.
Autor: Toni Sala.
Mitjà: El Punt, 13 de juny de 2007.

 

El que per una banda es guanya, per l’altra es perd. A més d’exhaustivitat i abundància, internet hauria hagut de proveir-nos del temps que cal per donar-hi a l’abast. Ara que tenim accés a tots els clàssics literaris, discos, premsa, pel·lícules, fotos, partitures, a tota la informació transmissible electrònicament, també queda ben clara la limitació humana real: la provisionalitat, o sigui, el temps.

He pensat durant anys que, en literatura, internet més aviat desprestigia. El mèrit d’un llibre no és el nombre de lectors, ni els elogis que rep. A internet, però, com a la tele, la quantitat moltes vegades marca l’èxit: es diu, llavors, que és democràtica: la democràcia circumstancial de la immediatesa. És increïble les estratègies, argúcies i baixeses que els internautes amb pàgina pròpia fan servir per rebre visites. De seguida, un pobre home amb un bloc –tan pobre que té tot el temps del món per dedicar-s’hi– s’ha pensat que era un geni, perquè s’ha trobat que molts pobres homes com ell el llegien –tenien tot el temps per dedicar-s’hi–. Com que hi ha barra lliure, s’hi ha donat la barbàrie del nou ric.

L’adolescent ingenu, el polític negat, tots tenen bloc. I es troben que els visiten, perquè si un poder té la xarxa és el de posar la gent d’una mateixa espècie en contacte. El pedòfil atret per mulates d’11 anys i mig s’ha posat en contacte amb pedòfils atrets per mulates d’11 anys i mig… Hi ha gent per a tot, i eren més que no es pensaven. A l’independentista de Riusec, li ha passat igual. La paradoxa és que, sentint-se acompanyats, s’han aïllat més del món: ja només parlen entre ells, i sempre dels mateixos temes. La vanitat, sobretot, aïlla.

Però la capacitat generativa d’internet ha trobat contrapesos per tots els perills que li anaven sortint. L’abundància i l’accessibilitat han afavorit el desordre i el caos; en contrapès, els sistemes d’ordenació s’han anat afinant. L’anonimat ha afavorit l’astracanada i l’insult; en contrapès, amb el temps, s’ha pogut constatar la solvència de les pàgines serioses. La immediatesa ha afavorit la irreflexió i l’error; en contrapès, la rectificació de l’error pot ser immediata. Sempre hi ha algú, posem per cas, a punt per denunciar un plagi. Perquè a internet, com arreu, hi ha el perill de l’engany. Ple d’enquestes i manifestos d’adhesió fàcil, internet funciona sovint com l’estafa de l’estampeta; en contrapès, l’engany s’hi converteix, com passa habitualment, en autoengany.

El 2007, tot això està més que clar i els avantatges de la xarxa ens els sabem de sobres: que internet és l’eina de difusió cultural més important des de la impremta; que hi ha pàgines d’un nivell altíssim, fetes de manera desinteressada i per tant absolutament lliures, de vegades amb un rigor que ja voldrien alguns diaris.

Sembla, doncs, que hi ha prou perspectiva per fer cas a la insistència d’uns amics que no han parat, els últims anys, de demanar-me que obrís pàgina. Una pàgina, em diuen, és una deferència als teus lectors: perquè puguin llegir-hi els articles que escrius, les xerrades que fas, algun text circumstancial, alguna informació, alguna precisió que vulguis emetre. Molt bé, doncs, d’acord, però amb unes quantes divises: que la immediatesa, en literatura, no és ni mèrit, ni disculpa; que l’educació, és a dir, la discreció, sempre és fonamental; i que si, pel que fos, un dia tanco la pàgina, no trencaré cap compromís.

Allà m’hi tenen, doncs: www.tonisala.net.

Politi.cat: Un nou espai d’informació política

Primer va ser Digg. Després va venir menéame. I, després La Tafanera (català). Totes elles utilitzen un mateix sistema i el van adaptant. Per exemple, a La tafanera, el programari està basat en el menéame , desenvolupat per Ricardo Galli. Està programat del tot en PHP y MySQL.

Darrerament, he notat alguns canvis a aquests sistemes d’oferir informació, notícies, opinió,… on és el propi lector que va clicant sobre les notícies que li semblen més interessants i aquestes van prenent notorietat. Doncs bé, la tendència que està prenent és l’especialització temàtica. Fa poc va néixer Culturizame, de temàtica cultural. I, ara ha nascut Politi.cat, de temàtica política catalana.

Per tant, tenim varies opcions per a cercar informació segons l’opinió dels propis lectors, però veiem que la tendència és a l’especialització. Politi.cat és obra de la Fundació Catalunya Empresa Oberta. Té bona pinta, com a mínim, tenim un nou espai d’informació política -que mai és sobrer-, ara bé, caldrà veure si acaba quallant o no, ja que aquest estil d’oferir la informació -tot i ser molt bona idea- aporta un plus de feina al lector que moltes vegades costa d’acceptar (la participació activa). De moment, jo ja em copio les sindicacions (RSS) de Politi.cat, me les adjunto al meu Bloglines, i a veure com va funcionant. El temps dirà…

Ah! La Tafanera no sé si està funcionant prou bé, potser l’especialització en temes d’informació digital, internet, informàtica… seria una bona solució.

Cultura21.cat: Nou diari digital i amb blocs culturals

En vaig parlar fa uns dies, i ja el tenim aquí: Cultura21.cat.

Seguint el mateix model de web de Comunicació21, ha nascut aquest nou portal cultural. Sabent qui hi ha darrera, sobren els motius per tenir la certesa que serà un bon espai d’informació i opinió cultural. Amb tot, caldrà observar-lo uns dies.

Amb tot, una crítica: Segueixen sense posar la funció de sindicació (RSS), i això és força greu. Dificulta el seguiment d’aquest web.

Espai virtual de poemes musicats

Una interessantíssima oferta la que fa la UOC a través del seu excel·lent portal Lletra. Aquesta vegada es tracta d’un web on hi podrem trobar poemes catalans musicats. A mi que, tot i que m’agradaria molt, em costa tant entrar en el món de la poesia, quan aquesta és musicada la cosa esdevé molt més fàcil.

Notícia de Nació Digital: “La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del portal de literatura catalana Lletra, ha creat el web Música de poetes, un espai virtual per a la música i la poesia catalana. Música de poetes incorpora una selecció de més d’un centenar de cançons d’una cinquantena de músics i poetes catalans.
» Més informació al web de la UOC

» Accedir a Música de Poetes”

SlideShare: Per a publicar power ponts, pdf… a webs i blocs

A través del bloc de l’Enric Gil, he descobert una nova eina molt útil per a publicar en webs i blocs (similar al funcionament de You Tube) presentacions en power point, documents en pdf,… Això és una simple prova, amb un power point que m’han deixat.

Web de SlideShare.

Mèdia Miscel·lània

A través d’un comentari al meu bloc personal, m’assabento que “si volem” podem aconseguir invitacions per a provar Joost TV al web catmidia.cat.

El diari espanyol La Razón ha renovat la seva pàgina web, segons informa Comunicació21.

El documental sobre Terra Lliure també arrasa amb la revista Sàpiens. Comentari de Pere Meroño al respecte.

 

El Web “Bloc de Fotos” del Grup Nació Digital es renova.

Com seguir els teus blocs i webs preferits d’una forma fàcil i en un únic web? Bloglines

 

NOTA: Escrit publicat el 9 de Febrer de 2007.

Ja vaig parlar una mica de Bloglines, quan el vaig descobrir. Ara explicaré, d’una forma extremadament senzilla, com funciona:

1) Anar al web http://www.bloglines.com/

2) Clicar a “Registro” (dependrà de l’idioma que utilitzeu).

3) Omplir les dades que es demanen (poques) (contrassenya mínim 6 caràcters). Clicar a “Registrar”.

4) Rebreu un missatge al correu electrònic que hagueu posat -en molt poca estona- i haureu de confirmar que us heu inscrit clicant la URL que us envien. Ja esteu registrats a Bloglines.

5) Buscar un bloc o web que us agradi seguir i copiar-ne l’RSS. Per exemple, qui vulgui fer el seguiment de l’Olla de Grills, copiarà això: http://www.olladegrills.cat/node/feed

[Es pot intentar amb la URL del bloc o web (en comptes de l’RSS) i moltes vegades funciona com si ho fessis amb la RSS].

6) Clicar a “añadir” i adjuntar l’RSS o la URL. I, ja el teniu enllaçat. A partir d’ara, quan l’Olla de Grills s’actualitzi, no caldrà anar al web de l’Olla de Grills. Entrant a Bloglines podreu fer un seguiment en temps real de tots els blocs i webs que hi tingueu enllaçats.

7) Es poden fer moltes coses més, però amb aquest mínim ja en tenim per anar tirant.

_{[Els meus blocs i webs preferits]}