proves

Kitsch | Noche (poema musicat)

Escolteu-lo aquí.

http://www.kitschmusic.com/

Piano Magic | Not fair

http://www.piano-magic.co.uk/

Piano Magic | I Didn’t Get Where I Am Today

http://www.piano-magic.co.uk/

Conxita | Música de gossos

http://conxita.org/materials/

Sau | 1986-1999: Reportatge àudiovisual

http://www.clamsau.net/index.htm

http://www.pepsala.com/

Òscar Briz | Tirar a matar

Tirar a matar

vaig a tirar a matar
la única arma és el que us vaig a cantar

 

no us amoïneu no us ferirà
i qui no vulga no té perquè escoltar

 

ja pense que no hi ha remei que cure el mal capital
que es menja l’ànima de l’ésser humà

 

i si em preguntes com es pot aturar
així es fa: pam, pam, pam

 

‘nem a jugar
a les troles del llibre oficial
escampades per terra aire i mar
per qui està condemnat a manar

 

‘nem a destapar
les boles que mai deixaran de contar
els escribes a sou del poder
econòmic, polític, diví i militar

 

paraules sense pes
no diuen res
si m’has entès
en boca de qui mana més

 

promesa, llibertat, fraternitat, solidaritat
nomena-les hi ha moltes més

 

si vols informació completa i neta
hauràs de treballar per fer-te-la guanyar
no esperes que te la done cap capelleta
de què vas?

 

‘nem a jugar
a les troles del llibre oficial
escampades per terra aire i mar
per qui està condemnat a manar

 

‘nem a destapar
les boles que mai deixaran de contar
els escribes a sou del poder
econòmic, polític, diví i militar

http://www.oscarbriz.com/

Xerramequ Tiquis Miquis | Canto

M’has deixat tot sol i fosc en un racó
brut entre quatre parets
i les cartes d’aquelles velles passions
ja no són somnis eterns
El gas-oil de la veritat dels pocs amics
m’ha marcat com un pollet
m’has deixat en un racó tot sol
en un racó tot sol i mig mort de fred
Canto perquè el sol no m’escalfa
Canto perquè em vull escalfar
Canto perquè és el que m’agrada
Canto perquè ho he de cantar
Ballo perquè el joc no m’atrapi
Ballo perquè no em puc parar
Ballo perquè amb ella jo ballo
i perquè sol no vull ballar
1, 2, 3, la gent pateix estrès
intentant agafar un tren
per guanyar un minut de més
4, 5, 6, però per mi no pateixis
que si no vols dormir amb mi
no cal que ho dissimulis
7, 8, 9, 10 una vida no té preu
però pagant sant Pere canta
i això hi ha qui no s’ho creu
2, 3, 4 ningú s’escapa del catre
per negar els propis fracassos
donant les culpes als altres

http://www.xerramequ-tiquismiquis.cat/

Els blocs polítics: una nova forma de participació ciutadana

Divendres que ve (29 de juny) participaré en una taula rodona sota el títol “Els blocs polítics: una nova forma de participació ciutadana”. Es tracte de l’últim acte del curs “Noves Tecnologies i periodisme: De Lou Grant a Míster Spock”, dins l’onzena Universitat d’estiu de la Universitat Ramon Llull.

Les altres dues persones convidades són Miquel Iceta i Saül Gordillo.

A mi m’hi han convidat per parlar del cas de l’Olla de Grills (debat obert sobre el seu futur), com a exemple de bloc de temàtica política nascut des de la ciutadania. O sigui, que hi ha un representant de bloc de polític, un representant de bloc relacionat amb el periodisme i un representant de bloc ciutadà.

Veient el panorama -no sóc pas un expert en parlar en públic i els altres dos convidats són uns “cracks” en les seves respectives facetes-, doncs potser calia preparar-m’ho una mica, no? I, això és el què he fet. A continuació podeu veure un esborrany d’esquema del què he considerat que podria ser la meva aportació (en nom del bloc col·lectiu Olla de Grills).

I, ara, remoume.net

Qui sobreviurà a aquest allau de webs similars???? Ara neix remoume.net, amb el mateix format de menéame.

Tafaneja’m per totes bandes

Si fa uns dies naixia Politi.cat

Ara veig que també hi ha una versió hispana i progressista similar:

http://politica.noticia.es/

Canvis a ElPortal.cat: Rectificar (i bé!) és de savis

Un dels darrers mitjans digitals d’informació apareguts a l’espai .CAT és ElPortal.cat. Es defineixen com un «espai de debat nacional i d’esquerres». En el primer mes de vida ja van detactar algunes deficiències en el projecte (jo hi afegiria alguns defectes en el format del web, que és molt millorable). Dimecres ens avisaven d’alguns canvis de rumb que s’iniciarien avui. I, ja els tenim aquí. M’agrada força, bàsicament es tracte d’un recull de premsa -com també fa el filòsof Terricabras al seu web- d’alguns articles d’opinió publicats a la premsa la darrera setmana. Aquest és el primer pdf que ens ofereixen.

Història i futur dels blocs: Dues notícies

Dues notícies interessants sobre la blocsfera i, més concretament, sobre la Catosfera.

Una, el III Aniversari d’uns dels pioners en aquest «mundillu»: MésVilaweb.

L’altra, la del futur, és el neixament d’una nova forma de blocs -bé, no és nou, però crec que és un dels camins que tendirà a agafar el món dels blocs-: XarxaBloc. Els blocs col·lectius i temàtics són una tendència cada dia més clara dins de la blocsfera.

XarxaBlocs es defineix amb aquesta presentació:

Amb el present comunicat s’anuncia de forma pública el naixement de xarxaBloc, la xarxa de blocs temàtics en català.

xarxaBloc és un projecte que porta elaborant-se ja fa uns quants mesos, i que finalment avui pren realitat a la societat pública. Es tracta d’una xarxa de blocs temàtics col·lectius, és a dir, dedicats a un tema concret i escrits per diversos redactors en la nostra llengua, la catalana.

 

 

xarxaBloc intentarà fer-se un lloc en els propers mesos en la xarxa catalana, procurant donar al lector una informació el màxim d’acurada possible, constant i amb una actualització que permeti mantenir informat al lector en tot moment. I ho fa mitjançant els blocs, gran eina comunicativa i revolucionària del moment, amb un to fresc i desenfadat, permetent la possibilitat d’expressió a tots els nostres lectors.

 

 

xarxaBloc per tant, pretén oferir un servei que fins ara s’ha trobat molt desemparat en la xarxa catalana, convertint-se en un medi on puguis trobar dins d’un mateix format i conjunt, informació concreta de diversos temes determinats. Per això xarxaBloc surt a la llum amb cinc blocs operatius i amb molts projectes al forn. Aquests són:

 

 

• xarxaBloc; web corporatiu
• catbloc; bloc d’actualitat
• Cotxe87; el bloc del motor
• Xarranca; el bloc de videojocs

 

 

Esperem que el projecte agradi a la societat i que no dubtin en participar-hi, que és en aquí on rau el sentit dels blocs. La lectura, la participació i la informació.
Atentament,

 

xarxaBloc equip.

 

 

De la xarxa al paper [o una revista de Blocs]

Ja fa temps que penso en veu alta i dic: Cal fer el salt de la xarxa al paper! Potser és difícil arribar a tenir una revista (en format paper) com aquesta, però també és cert que hi ha alternatives, com pot ser que algun mitjà tradicional es nodreixi d’informació ciutadana utilitzant els blocs, una font informativa immensa i de gran qualitat.

Una reflexió interessant sobre Internet

Transcric l’article que ha publicat avui el Toni Sala a El Punt (contraportada). S’hi pot estar a favor o en contra o matisar-ho, però té aspectes interessants.

Títol: Obro Pàgina.
Autor: Toni Sala.
Mitjà: El Punt, 13 de juny de 2007.

 

El que per una banda es guanya, per l’altra es perd. A més d’exhaustivitat i abundància, internet hauria hagut de proveir-nos del temps que cal per donar-hi a l’abast. Ara que tenim accés a tots els clàssics literaris, discos, premsa, pel·lícules, fotos, partitures, a tota la informació transmissible electrònicament, també queda ben clara la limitació humana real: la provisionalitat, o sigui, el temps.

He pensat durant anys que, en literatura, internet més aviat desprestigia. El mèrit d’un llibre no és el nombre de lectors, ni els elogis que rep. A internet, però, com a la tele, la quantitat moltes vegades marca l’èxit: es diu, llavors, que és democràtica: la democràcia circumstancial de la immediatesa. És increïble les estratègies, argúcies i baixeses que els internautes amb pàgina pròpia fan servir per rebre visites. De seguida, un pobre home amb un bloc –tan pobre que té tot el temps del món per dedicar-s’hi– s’ha pensat que era un geni, perquè s’ha trobat que molts pobres homes com ell el llegien –tenien tot el temps per dedicar-s’hi–. Com que hi ha barra lliure, s’hi ha donat la barbàrie del nou ric.

L’adolescent ingenu, el polític negat, tots tenen bloc. I es troben que els visiten, perquè si un poder té la xarxa és el de posar la gent d’una mateixa espècie en contacte. El pedòfil atret per mulates d’11 anys i mig s’ha posat en contacte amb pedòfils atrets per mulates d’11 anys i mig… Hi ha gent per a tot, i eren més que no es pensaven. A l’independentista de Riusec, li ha passat igual. La paradoxa és que, sentint-se acompanyats, s’han aïllat més del món: ja només parlen entre ells, i sempre dels mateixos temes. La vanitat, sobretot, aïlla.

Però la capacitat generativa d’internet ha trobat contrapesos per tots els perills que li anaven sortint. L’abundància i l’accessibilitat han afavorit el desordre i el caos; en contrapès, els sistemes d’ordenació s’han anat afinant. L’anonimat ha afavorit l’astracanada i l’insult; en contrapès, amb el temps, s’ha pogut constatar la solvència de les pàgines serioses. La immediatesa ha afavorit la irreflexió i l’error; en contrapès, la rectificació de l’error pot ser immediata. Sempre hi ha algú, posem per cas, a punt per denunciar un plagi. Perquè a internet, com arreu, hi ha el perill de l’engany. Ple d’enquestes i manifestos d’adhesió fàcil, internet funciona sovint com l’estafa de l’estampeta; en contrapès, l’engany s’hi converteix, com passa habitualment, en autoengany.

El 2007, tot això està més que clar i els avantatges de la xarxa ens els sabem de sobres: que internet és l’eina de difusió cultural més important des de la impremta; que hi ha pàgines d’un nivell altíssim, fetes de manera desinteressada i per tant absolutament lliures, de vegades amb un rigor que ja voldrien alguns diaris.

Sembla, doncs, que hi ha prou perspectiva per fer cas a la insistència d’uns amics que no han parat, els últims anys, de demanar-me que obrís pàgina. Una pàgina, em diuen, és una deferència als teus lectors: perquè puguin llegir-hi els articles que escrius, les xerrades que fas, algun text circumstancial, alguna informació, alguna precisió que vulguis emetre. Molt bé, doncs, d’acord, però amb unes quantes divises: que la immediatesa, en literatura, no és ni mèrit, ni disculpa; que l’educació, és a dir, la discreció, sempre és fonamental; i que si, pel que fos, un dia tanco la pàgina, no trencaré cap compromís.

Allà m’hi tenen, doncs: www.tonisala.net.